merceroura

la rebelión de las palabras

Ni a la dreta ni a l’esquerra

Deja un comentario


Quina misèria avui a les portes del Parlament amb alguns indignats… o els que pintaven amb spray, insultaven, escupien i donaven empentes no eren indignats? en un marasme de caps, cames i crits es transmetia una imatge de desconcert i decepció.

Tanta dignitat acumulada a les places! tanta… que ara que l’agredit agafa el fuet i colpeja se’m cau l’ ànima als peus… ni els de dins són sempre monstres ni els de fora sempre herois. De fet, ja no en queden, per sort, si aquest és el pa que es dóna entre tanta heroïcitat.

El sistema no és perfecte. Fa pena. Fa fàstic i  és tremendament injust per les formigues obreres deixades de la mà del creador per part tant de l’esquerra com de la dreta. Encara fa més ràbia quan són els que alcen la bandera de l’esquerra i t’abandonen a la teva sort… perquè irònicament pensaves que eren teus i et defensaven.

No queden herois. Ni a la dreta, ni a l’esquerra. Ni sota cap bandera. No hi ha herois que donin la cara per a tu, ni dormint a les places ni ocupant seient a l’ hemicicle. Als de dins però vam tenir opció de votar-los i triar-los.

Ànims als diputats justos i als indignats dignes.

Anuncios

Autor: merce roura

Amo la imprudencia de mis palabras...

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s